Ei,pipol!!!
Va ser aquest diumenge tres d'octubre amb els xics, on vàrem anar al concurs de Tarragona.
Ja de bon matí em va costar aixecar-me a les sis del matí, per poder estar esmorzat a les set a l'Emi.
Vist que se'm tirava el temps a sobre, vaig haver d'agafar el cotxe per anar a Granollers, on davant de l'Emi vaig donar l'avís que havia arribat amb la botzina.
Amb el cotxe aparcat davant del Vado de l'Emi, és diumenge vaig pensar, vaig anar als autocars, on després d'esperar-nos fins ben bé un quart i cinc de vuit, no vàrem sortir.
Agafada l'autopista cap a Tarragona, vàrem fer parada a una àrea de servei, on tot l'autocar va veure un parell de culs de dues mosses pixant allà l'herba. Finalment arribats a Tarragona, vàrem baixar dels autocars per dirigir-nos a la plaça de Braus.
Arribats a la plaça i veient tot de gent castellera, vàrem anar al nostre lloc assignat, per esperar a que arribés tothom.
Amb tothom arribat i les portes tancades, vàrem començar a fer el concurs, on vaig veure les colles que començaven a aixecar castells de nou i deu pisos amb folre i manilles. És com si fossin castells de vuit.
Com no, nosaltres també vàrem aixecar el millor que teníem, que ha sigut un quatre de vuit, un quatre de set amb agulla, un cinc de set, i un pilar de quatre.
Em va fer gràcia el començament, quan encara no havia arribat tothom, on vaig trobar-me amb el Josep Lluís Carod-Rovira, on apart de xerrar una estona, ens vàrem fer un parell de fotos amb un altre xic. Ell com no, al mig.
Apart de trobar altres coneguts castellers, vaig trobar-me amb el cantant de Brams, on el vaig saludar i li vaig parlar del poble de Santa Eulàlia.
Em va explicar que per allà hi té un parell d'amics o familiars. No recordo els noms.
Començada la ronda veient tot de càmeres de tele per tot arreu, vaig anar a fer pinya a tots els castells possibles, quan a les colles grans, em van avisar que no em posés a prop del castell, que podria prendre mal.
Així va ser, que abans de posar-m'hi prenia mides, i justa la fusta. Com que anaven al límit, castell que feia pinya, castell que feia llenya. Parlo de castells de nou, de deu, o torres de vuit i nou.
Més aviat prenia mal quan em passaven per sobre per deixar lliure el pilar, les vegades que el carregaven.
Acabats del concurs a les set de la tarda, vàrem qüestionar si de tornar a casa a dinar o d'anar al bufet lliure i dinar a les set.
Decidits i ja en el bufet tot per nosaltres, vàrem començar a menjar fins a atipar-nos.
A la taula on vaig seure, tothom es va sorprendre de la manera de com anava engolin els plats, llevat de la Zenda que ja estava acostumada de veure'm menjar.
Poder vàrem estar entre hora trenta i dues hores menjant, ja començava a entrar gent per sopar, quan nosaltres ja anàvem per les postres.
Acabats de fer el dinar-berenar-sopar, ja als autocars sense pair bé el dinar-berenar-sopar, em van venir ganes d'escriure al Rei. Quan avisant al conductor que només necessitava dos minuts, dos minuts o tres més tard, ja sortíem cap a Granollers.
Al començament van posar una pel-li, però entre la calor i la pel-li que no era bona, vàrem decidir de tancar la tele i d'explicar acudits.
Com no, l'encarregat per avisar al conductor de que feia calor i que la pel-li era un nyap, vaig ser jo que anava sense samarreta i amb pantalons curts.
Arribant a Granollers ja de nit, l'últim que volia fer era agafar la bici i haver d'anar pedalant a casa amb lo cansat que estava.
Trobant el cotxe, me'n vaig anar a casa per rentar-me les dents i anar a dormir.
Ah!, també em vaig trobar amb el Vicenç de Santa Eulàlia!!
SORT!!!!!!!!
SORT!!!!!!!!
